Mentre el món reposa
Cel del meravelles, la nit xiula el teu cant.
Digue’m, si us plau, on és el teu palau.
Cel de nits d’argent, mentre el món reposa,
digue’m, si us plau, per què sospira el vent.
Ruixims de lluna pentinant els somnis.
Canten a la nit, canten quan dorms.
Quan el món ja no escolta.
Comiats d’amor entre mil espigues d’abril.
L’atzar enfila un destí a cada pas.
Anys inesborrables però ja no hi ha passeres de camí.
Sense recer, el món va girant.
Ruixims de lluna pentinant els somnis.
Canten a la nit, canten quan dorms.
Quan el món ja no escolta.
Canten a la nit, canten quan dorms.
Quan del món ja no escolta, ja no escolta.
