Mentides pietoses
Una mentida pietosa,
La dic si et dic que voldria
Passar la vida sencera
Amb tu i no veure't plorar...
Quina mentida tan grossa..,
Que em fa sentir traïdora,
Perquè m´amaga la força
De dir-te la veritat.
I la mentida és pietosa
Si no et confesse que esclate
Cada vegada que em toques
I el cel puc acaronar...
perquè és en tu que somie,
Perquè és amb tu que respire...,
Però no vull fer-te culpable
Del que no em puguis donar.
"M'estime més dir: bé, estic prou bé...
Les mentides pietoses,
A la gent que jo estime,
No els poden fer cap mal!"
Una mentida pietosa,
La dic quan dic –als meus pares-
Que em va tot bé , però que encara
podria anar-me millor...
I la mentida és immensa,
pel que no dic i m´amague...,
perquè el que visc ja és amable,
I ho serà més si tu em vols...
I la mentida és pietosa
Quan em dic emancipada,
Perquè en cara veig mos pares
Com em bressolen de nit.
I la mentida és immensa ...,
Immensament immadura,
Quan insistesc, ben segura,
Que els coses són així...
"M'estime més dir: bé, estic prou bé...
Les mentides pietoses,
A la gent que jo estime,
No els poden fer cap mal!"
