Mentre tothom
No vol aturar,
Res que el faci sentir bé.
Vol aprofitar,
I sentir cada moment.
El món es ple de sensacions,
I ell creix buscant sempre raons, per viure,
A un lloc inexistent,
I dia a dia construeix, un mur de pedra transparent,
On s’amaga i mira el món tranquil•lament.
Mentre tothom viu plorant,
Preocupats pel que tindràn,
Ell vola lliure i escapa... somiant.
Creu que tot es com tu vols,
Que el món espera de tu,
Que treguis el que tens dintre... si vols viure.
Tot pot ser que sí,
Ell capgira la raó.
Sap trobar el camí,
Quan tothom li diu que no.
Inventa lleis per gobernar,
Els sentiments que fan dubtar... i escapa,
Quan res és veritat,
Fa ràbia seure al seu costat, sabent que tot ho té guanyat,
Perquè és lliure, fort, segur, sencill i estrany.
Mentre tothom viu plorant,
Preocupats pel que tindràn,
Ell vola lliure i escapa... somiant.
Creu que tot es com tu vols,
Que el món espera de tu,
Que treguis el que tens dintre... si vols viure.
Autor(es): Xavier Llorach
