Me'n vaig de's cap
Ja no tenc paraules, han mort amb el vent
Amb sa lluna plena i amb el cel d'argent
Si encara en quedaven, jo les sofriré
Perquè sense ganes no hi ha res a fer.
Record ses paraules, record les cançons
És com viure un somni més salat que dolç.
Ploren ses rialles, creixen els pecats
Minven ses rialles, ric per no plorar.
I és que me'n vaig des cap!!!
Quan mor la tempesta, quan s'atura es vent
Quan volen valzies per un cel d'argent
Dius que el mal que t'he fet no el pots oblidar
que tot just és massa per poder oblidar.
no és sa teva història, també és part de mi
junts en la memòria, potser és el destí
potser és la vergonya sa que em fa callar
o la indiferència, o és que estic malalt...
i és que me'n vaig des cap!!
Autor(es): Família López
