Merceria Pilar
Recolzava els peus sobre l'escala què es plegava
segut al tamboret d'on la mirava, despatxar a la gent.
Queia amb gràcia a totes les senyores què habitaven
els deu metres quadrats replets de capses de fils
i de "lanas Stop".
Però el temps va durar-nos tan poc.
Jaquetes de llana en patrons.
Agulles, traus, botons,
memòria, enyor.
Encara m'hi assec algun cop
t'observo en silenci de nou
mirant des de el balcó la Lluna.
Ja als 80 i tu amb cabells crispats, crec que amb la Blanca
trucàvem per votar a "Cadena 13" cançons per oblidar.
Quan tancaves anaven totes juntes a "Las Vegas"
però tu marxaves ràpid cap a casa
a preparar el sopar per tots.
Tenies quinze anys i la sort
semblava negar-te el suport
però tu aguantaves i somreies
com si algú et donés força i patrons,
i sabessis del cert que en el fons
es tracta de donar i no de rebre.
Autor(es): Jordi Gasion
