Mes enllá de les ombres

graut

Buscant respostes
a on no hi ha res més que silencis,
trucant a mil portes
esperant que alguna se m’obrí,
cercant la llum
on la nit s’empassa les ombres,
cremant així els dies
esperant la més dolça agonia.

La vida que se’n va,
glop a glop s’està escolant,
sense saber mai que fer,
sense trobar-hi sentit.

Quan menys esperava
que la sort canviés el seu signe,
vaig topar amb els teus ulls
i aquell somriure que em traspassav,
canviant així el rumb
de l’atzar maliciós que em marcava,
aixecant els meus dies
i la meva anima solitària.

La vida que ha tornat
a il·luminar els meus despertars.
Res es perdut si hi ets tu,
tot esta bé quan hi ets tu,
res es perdut si hi ets tu,
tot esta bé...