Més del que tu creus
De mirada tan sincera, dolça i tendra com la seua veu.
De somriure tan afable, suau com una bella brisa de vent.
Com cada nit torne a somniar amb ella fins el matí,
I la claror em recorda que un dia nou m’espera amb desig.
És el mirall de la lluna,
Ella és la meua fortuna.
No, no ho dubtes mai més,
Podrem fer més del que tu creus.
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi.
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
Què senzill és enyorar-la cada cop que ella s’allunya de mi.
Cóm, de sobte, s’estremeixen els nostres cossos quan provem el verí.
Des del meu cau puc avistar la blanca llum que desprén,
I un suau reflex allibera l’espurna que avivarà el meu moment.
És la calor que em resguarda
De la indolència gelada.
No, no ho dubtes mai més,
Podrem fer més del que tu creus.
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi.
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
Cada instant on no estàs tu
És un temps de vida que he perdut.
Dóna’m pau, dóna’m calor,
O acaba amb aquest dolor.
No hi ha a la terra riu, mar o serra,
Temps brut o guerra
Que ens puga separar.
Som de l’aire,
Som uns captaires
Caminant sempre endavant.
Una meitat no compta mai com un sencer.
Hem de fer les coses bé.
No et puc prometre viure eternament,
Però junts ho intentarem
Per no oblidar que…
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
Autor(es): Salvador Tur
