Més enllà de les ombres
Buscant respostes
a on no hi ha res més que silencis.
Trucant a mil portes
esperant que alguna se’m obrí.
Cercant la llum
a on la nit s’empassa les ombres.
Cremant així els dies
esperant la més dolça agonia.
Sense entendre mai el que està passant….
La vida que se’n va,
glop a glop s’està escolant,
Sense saber mai que fer,
sense trobar-hi remei.
Quan menys esperava
que la sort canviés el seu signe.
Vaig topar amb els teus ulls
i aquell somriure que em traspassava.
Canviant així el rumb
de l’atzar maliciós que em marcava.
Aixecant els meus dies
i la meva anima solitària.
Ara entenc el que va canviar...
La vida que ha tornat
A il·luminar els meus despertars.
Res es perdut si ets tu,
Tot esta bé quan hi ets tu...
Autor(es): mcgrau
