Més enllà dels núvols
Més enllà dels núvols
on els ulls no arriben
hi ha cors que bateguen
al ritme de les paraules
i són plors de joia
i tendresa infinita
i es desborda la vida
als braços de l'aigua.
Són uns braços que besen
són uns llavis que abracen,
un amor que acarona
un amor que no cessa.
Més enllà dels núvols
la nuesa abriga
i la calor ja no crema
la nostra nit encesa
i les veus s'apleguen
per parlar en el silenci
i recorren les sendes
i esgarrapen falgueres.
Són uns braços que besen
són uns llavis que abracen,
un amor que acarona
un amor que no cessa.
Més enllà dels núvols
pots escoltar el silenci
i també els batecs
que acceleren el temps
i es recita la vida
i es viuen els poemes
i s'esquerden els ulls
en la mirada eterna.
Són uns braços que besen
són uns llavis que abracen,
un amor que acarona
un amor que no cessa.
No es fa gran la vida
si hi ha passió vertadera
i no passen les hores
si és l'amor el que espera
és el teu pit posada
i en el teu cos faig estada
seré un nòmada sempre
de la teva imatge callada.
Són uns braços que besen
són uns llavis que abracen,
un amor que acarona
un amor que no cessa.
Autor(es): Gorka Knörr
