Més vida
Que és bo saber restar quan tot incita a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.
Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.
Sempre el ponent convoca focs i aurores.
Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.
