Mestre de guerra

Jordi Botey

Negre és el cel tenyit
D'una espessa sang
Que arrossega por, misèria i fang
Mil vides han caigut
Darrere el fum espès
Una mare plora el seu enyor.

No queda res per fer
i tot per començar
El dret a viure no et diu res
Maleït monstre absurd
Que beatificant
Extorsiones pensaments de soca-rel.

Els infants tenen fam
Res no tenen ja
Miserable mestre de l'infern.

Aquest és el teu fi
Ells pensen com jo
potencials soldats en contra del
teu seny.

La teva falsedat
i el teu bon encert
T'alliberen de la societat
impunement amb l'or
Que els hauràs robat
Compraràs la remissió dels teus
pecats

Un món fals que hem fet a mida
per comprar igualtat
és el calze brut de la ferida.

Traficants d'honestedat.

Un riu de vida que hem matat
Un pou sense mida que hem buidat
Tan sols la vida hem de vetllar
No valen els desitjos plens d'humanitat.

Creuem les veus que al vent
aturem el joc
Que només engreixa qui ha menjat
Si hem de morir serà amb legitimitat
Esperit d'amor i dignitat.

Avui ploren arreu dins d'aquest infern
Esperant la nostra gratitud
Demà potser seran els meus estimats
Els qui plorin defensant la llibertat