Mestre Pep
Sempre veig a mestre Pep
assegut en es banc de Cort
a les dotze des migdia
es seu gaiato apoiat
en es banc de pedra té,
es s'única companyia.
Mestre Pep se treu sa pipa
es tabac de sa petaca,
s'encenedor de benzina,
en Figuera toca hores,
mestre Pep treu es rellotge
per veure si ja és migdia
un rellotge de cent anys
d'aquells que mai s'han aturat,
basta i prou donar-li corda,
mestre Pep el mira i diu:
"Ja veurem qui acabarà
sa corda des dos primer".
N'hi va haver des meu carrer
que digueren ja fa temps:
"Mestre Pep durarà poc,
ja té un peu dins sa fossa..."
I ha donat sa casualitat
que tots es que això digueren
anaven ben equivocats.
perquè mestre Pep se'n va
encara fins a Cort...
deixa es gaiato apoiat,
en Figuera toca hores,
mestre Pep treu es rellotge
ven que no se ii ha atrassat
se posa mà a sa butxaca,
treu sa pipa i sa petaca
llavors treu s'encenedor
i tranquil se posa a fumar.
Autor(es): Toni Morlà
