Metamorfolkcore
No val la pena seguir respirant
aquesta merda d'aire contaminat
d'enfermetats, de valors falsos i de por
Si moro ho hauré intentat, però a la merda, no moriré per xò
Ja res em lliga desplaço el meu cos cap on no hi hagi cap espina
que em pugui fer fred o calor, tanco els ulls i aguanto la respiració. Ser o no ser, és aquesta la qüestió?
No em puc enganyar: ser com tothom no em donarà cap satisfacció
Què és poesia? Allò que et deixa diferent
La por em fa allargar el passat i encongir el present
Evitant el futur m'asseguraré que no em passi res. No res
Però quina merda d'existència que m'espera, què els explicaré als nets?
La tranquil•litat és el primer que hauríem de destruir
Filosofia a cops de martell, i a la putamerda els nets i els fills
Que primer sóc jo i vaig a per mi i no penso pas esquivar el ser feliç,
Per dedicar la meva vida als altres, què els donaria si encara tinc POR
Si encara tinc POR
Por de la vida, por de morir-me, por d'estar sol , por de ser jo
Por de les altres, por de la por, por de prendre tot sol una decisió
Ganivets tallen el cordó umbilical
et donen un cop al cul i ara tu a plorar
aquí fa fred, i a partir d'ara moriràs
però ningú t'ho diu. Et protegeixen?
Fan la primera violació més traumàtica!
Comprem comprem, i li busquem el sentit a alguna
cosa, sentir-me viu, això és el què jo estic buscant
per això mataré, maltractaré, violaré i seré menjat
necessito experiències fortes que he hagut d'enterrar la sensibilitat
Visc al Planeta Piruleta!
mirant els nens com respiren...
entre la gespa zum zum de vespa,
i Vanesa, si sents això, una abraçada molt gran
que ja no sé sentir res si no vaig drogat d'amor i de publicitat
que tenia por de no sé què collons i he amagat el cap en un forat
NO EM MIREU SISPLAU!!
Aquesta vegada no us escolteu aquesta cançó
Una altra vegada no us escolteu aquesta cançó
I si fóssim l'última generació i ens neguéssim a tenir descendència què?
intentaríem desaparèixer i no tornar mai a valdre la pena
Cuida't brutal, que potser et trenques
Quantes vegades he imaginat que escopia bombes a tots aquells
que han aconseguit fer-me sentir dèbil, i encara creia que ho feien pel meu bé
sóc l'única a qui hauré d'aguantar sempre, què tal si em començo a tenir satisfeta
a preguntar-me què cony necessito, a buscar-m'ho, a lluitar-m'ho, a currar-m'ho per bé o malament.
Sense rellotge ni despertador podrem decidir quan volem fer-nos vells
Donarem la primera empenta i marxarem ballant mentre cau el castell
Que això és la guerra i només hi haurà aquesta i tenim la oportunitat de fer-ho bé
De lluitar per nosaltres mateixos, aspirar a ser feliços,
Dispara a la por!
Dispara a la por!
Que això és la vida i diuen que mata, però que ningú no se'n vagi corrent
Que el més emocionant comença ara, ara que he decidit ser jo qui reparteix / que seré jo mateix
