M'ho ha dit la veu
A la cua del cine, davant meu una rossa,
uns llavis de salsitxa i de mamella grossa.
Unes cames eternes i una esquena de marbre,
uns cabells de lleona i mirada de sabre.
I amb un rampell irrefrenable,
em trec la mà de la butxaca
i li estampo enmig del cul.
Perquè ho has fet això tros de cabró? M´ho ha dit la veu.
Dos de tres de la tarda, i dinant amb la dona.
Té desig de maduixes, quins collons la cabrona.
Baixo al bar de la plaça, que me'n posi en un túper
i aprofito i m'acosto a omplir el cotxe de super.
I amb un rampell irrefrenable,
entro a una casa de senyores
a fer el cafre i el pendó.
Perquè ho has fet això tros de cabró? M´ho ha dit la veu.
És la nit del divendres, Canal fa una estrena,
m´he distret amb la nyonya, no tinc cap cinta verge.
Mira que n'hi ha en el moble, totes sense etiqueta,
al final em cabrejo i agafo la primera.
I amb un rampell irrefrenable,
tapo amb cel.lo les pestanyes
del video del casament i premo el REC.
Perquè ho has fet això tros de cabró? M´ho ha dit la veu.
Autor(es): Quim Vila
