Micromanifest d'amor cubo-futurista
Tres dents, cabell massa arrissat,
vicis ja profetitzats, pantalons que es fan avions.
Secrets i malalts al·lucinats,
un viatge al passat, un record sense postal...
Ja, ja m'havien dibuixat a la galta
un gosset (masclets) que aixeca la cua
portem a les mans amb goig sagrat
culleres de fusta assonants
que anuncien la revolució.
Farem bullir l'aigua dels llacs
amb l'ús de l'electricitat
els transformarem en sopar
i amb això alimentarem al 99% dels incrèduls famolencs
Malgrat el meu amor universal
no m'estimaràs mai com jo ho faig.
Autor(es): Litoral