Microsegontemps
I un microsegontemps, tots dos mentre tu i jo som un,
ensum perfum d'entranya...
Els segons són més que segons quan no hi veus,
són cadències olfactives, porus oberts, harmonia, hormona, hot...
haramonia orgànica desestabilitzadora, idònies dionisíaques,
desfibrilador febril, d'agost i abril.
Els argents no són metalls quan no hi veus, la densitat dels colors
són textures colpasades davall la llum, el volum,
la velocitat estàtica, la mesura dels cossos,
com mesuram els cecs,
no ho sé...
La bellesa del rostre,
són cavitats i discontinus de pell,
mil segons per les puntes dels dits, nirvis,
espina dorsal, columnata vertebral, descarregadora i fibrilant,
un canal desborda, a bord, sensacions i magnituds només...
L'amplada de la teva esquena se'm presenta com una vall,
una filera recta de transmissions nervioses, a través de les vertebres
reverberes les formes dels teus cabells,
cauen com a niguls enganxats a les muntanyes,
i es desplomen per la sinuositat de les teves caderes,
que juguen a ser floc i coixí i agafador i detonador de les mans,
de les meves mans, de les mans de L'Univers,
i ara et toca com caiguda a la profunditat dels teus braços.
L'aroma del teu ventre és sopesar l'oportunitat de besar-te,
assuassí, davall l'orella hi ha un flanc perdut,
de les arrels del teus rissos i la pell del teu crani,
mot rera mot no puc jugar més síl·labes,
caus al buc dels dos i somnis parpell...
