Miguelín el cremat

Bakanal

Camina pel carrer, sempre va sol.
Se'l veu als semàfors, fa de guàrdia urbà.
Als partits de futbol fa de linier.
Te'l topetes al bar del poble amb la canya o el conyac
D'un glop se'l beurà.
Tots se'n riuen d'ell,
Pobre Miguelin el cremat!
Tots se'n riuen d'ell però ell se'n riu de tots.
La "xupa" negra de pell,
Els seus texans,
Les espardenyes del mercat,
Sempre va raonant.
Saluda a tot el món,
Tots se'l queden mirant.
Conta anècdotes molt rares
Tindrà vora trenta anys.
Amb el cap ben baix…
Tot se'n riuen d'ell…
No té amics, ningú el vol.
Abans anava amb son pare "el coix",
Ara ja no està al món.
Què li queda? Què farà?
Tots se'n riuen d'ell…