Migdiada
Ai! D'amagat de la llum del sol picant,
ben guardats els ulls, pensa deserta,
el somni de migdia fa que, davall el roure,
la vida es visqui de nou amb regust d'avenir.
Ai! Si n'és de torbador aquest son tossut
que s'entesta a fer veure la festa
on hi ha condol pel perdedor,
i que arrenca als ulls la llàgrima
de veure, el diumenge, tothom content.
Demà serà massa tard per entendre.
L'hem d'anar ballant,
perquè, ja se sap...
que demà serà massa tard per entendre.
Ai! Se somia amb amics i coneguts
- 'xò no s'ha perdut - i amigues veres
que fan saraus de comiat, i el malson comença
Tiurana, et vesteixes d'aiguat i no tornaràs
.
Ai! Són els camps i les cases que van ser
pel treball i el goig, amors i penes,
les que hauran desaparegut
sota noves aigües glorioses,
que es veuen tot just en despertar del son.
Autor(es): Paco Pi
