Mil diamants
L'alba obre tímidament l'habitació
d'una llum taronja i tènua
les ombres dormides ara dansen
i a fora la llum es pon
amb el llambreig de mil diamants
A poc a poc despertes amb el cafè
el fum calent acaricia la cara
faig un comentari absurd
i tu somrius alçant els ulls
amb el llambreig de mil diamants
Dóna'm forces per no caure en la foscor
quan es faci tan difícil pensar buscaré en aquells instants la màgia que em feia perdre el cap cada cop que tremoli el meu cor fort
dóna'm forces per no caure en la foscor
amb el llambreig de 1000 diamants (bis)
som breus, som eterns
la flor i el cel,
som vius, som pols
la flor i el cel.
