Militants de la vida rebel
No puc oblidar
esperar-te a la Plaça de Sants,
La lluita anava arribant,
entre pluja, trons i les flames.
El barri era camp de batalla
On corria buscant els teus dits.
Per poder cridar al cel,
tu eres motiu,
militants de la vida rebel.
A l’acció directa
li trobo l’essència cantant-li al teu cos.
Actrius dels poemes d’amor,
l’espurna que dóna la flama;
sentíem el so de l’Estaca,
que ensenyava com cal resistir,
que cal estirar per poder-los tombar
i poder-te estimar sense fi.
Estimo estimar-te en la lluita,
quan no em busques però aquí em tens,
brindant pels pecats,
per no creure i crear estones,
per parlar fins que cau el cel
trobant que em fas gran
creant el demà!
I estimar sense fi tot allò que veus,
que sents,
si els carrers ploren,
juntes fem la veu
del plor, de les passions,
de fer l’amor amb delit,
mans, guitarres, dits... L’infinit.
I somiar que caminàvem per les vies del tren
trobant una eixida guanyant la partida.
Tots fent la veu del plor, de les passions,
no hi ha color,
València i Barna junts cridant revolució!
