Mil llunes
Noi:
Neix el dia, encara no m’he adormit.
Com puc veure tant clar aquest matí gris?
Més enllà de la presó
veig les fulles de tardor.
Volen lliures, avui les seguiré jo.
M’he passat més de mil llunes a la presó tancat
però el record encara m’explica perquè fins aquí jo vaig arribar.
Agafo els llibres i les poques coses que m’emporto d’aquí
anys d’ostracisme, malsons i dolor, però qui sap si algun amic.
Encara vaig escortat, però no m’han enmanillat.
Ja he pagat per allò que em va tancar.
No vaig poder controlar-me i el vaig apunyalar.
Només pensava en la mare i d’aquell monstre la vaig salvar.
Em fereixen mil mirades quan ceuo el passadís.
Mil històries, mil records, mil motius per ser feliç.
Però també mil desenganys,
mil i un moments fatals
i mil mares plorant, pensant on van fallar.
Si ella hagués estat valenta, l’hauria denunciat
i aquí dins aquell miserable al meu lloc hauria estat.
La porta s’obre davant meu.
Miro aquests murs, els dic adéu
i em pregunto si al cos hi cap
tanta llibertat.
Autor(es): Projecte 34
