Mil paraules
I em giro un cop més
per observar aquell ahir vagarejant entre els meus inicis.
Hi reconec allò que som, allò que és el món,
allò que ens aixeca cada matí.
Alcem-nos amb fermesa, uo-o a-a
que no ens trepitgin les il·lusions.
Busquem molt més, no pas miratges.
Som aquelles cançons que donaran la volta al món.
Navegant fins al mar dels teus ulls que mai s’acaba,
fingint ser un fictici passatger que t’acompanya.
Quantes vegades,
un silenci val més que mil paraules?
Que mentre hi ha vida hi ha esperança.
Que els somnis units trenquen més fronteres,
que mil paraules.
I mil paraules,
es despleguen per la nit prenent sentit als nostres somnis.
Tot volant lliures xiuxiuegen, arrelen i floreixen,
fràgils esperances lluny de tothom.
Repetim-nos l’un a l’altre, uo-o a-a
ja és el moment de noves cançons.
Busquem molt més no pas imatges,
cada rumor adormit tindrà un futur a assolir.
Navegant fins al mar dels teus ulls que mai s’acaba,
fingint ser un fictici passatger que t’acompanya.
Quantes vegades,
un silenci val més que mil paraules?
Que mentre hi ha vida hi ha esperança.
Que els somnis units trenquen més fronteres...
Somnis són aquells que mires i cara a cara són un mirall
de totes aquelles promeses perdudes,
persones que no tenen por de la màgia,
antigues històries desorientades,
compartides melodies desafinades,
consciències vives i ja momificades...
Molt més que això!
Són persones que viuen darrere de buides sentències,
que dicten discursos plens de silencis,
imposats a la pròpia existència.
Parlem de canvi, sí.
Aquell capaç de reconduir-nos a la glòria,
Als somnis que reclouen sentides paraules
destinades a l’oblit.
Quantes vegades,
un silenci val més que mil paraules?
Que mentre hi ha vida hi ha esperança.
Que els somnis units trenquen més fronteres...
