Mira
Quantes hores
vam passar mirant el cel,
entre somnis
dels que ja no en queda res.
Deixant-ho tot enrere, i somiar,
intentar assolir la llibertat.
Quantes hores
vam passar enmig de la mar,
esperança
començava a abandonar.
Ara ja res no té solució
no puc creure en un món millor
crido en silenci:
Prou, prou, prou!
Treball de sol a sol
tot, tot, tot!
Ha estat com un mal son
fart, fart, fart!
de tanta desigualtat
sols vull mirar endavant.
Quantes hores
he passat pensant tornar...
