Mira
Mira els meus ulls
mira...ben lluny
Fa dos anys i mig que va passar
un portal de nit amb dos abrics lligats
melangia d’aquests anys
que mai més no tornaran
vine al meu viatge
Sent com la neu blanca et va mullant
només per un instant
t’escalfa el meu alè
on totes les pors ja no hi seran
només per un instant
Mira als meus ulls
mars d’enyorança brillen en la nit
mira ben lluny
un fons d’estels cobreix tot el camí
que tu i jo vam compartir ahir
Però ara ja tot ha canviat
l’amor que sentíem venç la realitat
els llums ja s’han apagat
la funció ja s’ha acabat
comença un nou viatge
Sent com el silenci et va envaint
mentre jo vaig resseguint
records d’aquella nit
cada minut era eternitat
quan eres al meu costat
Mira als meus ulls
mars d’enyorança brillen en la nit
mira ben lluny
un fons d’estels cobreix tot el camí
que tu i jo vam compartir ahir
Res no tornarà a ser com ahir...res no tornarà a tenir sentit...
res no tornarà a ser com ahir
