Mirades furtives
En el rostre dels que passen puc veure els seus pensaments
i es que no els fa gens de gràcia vorem solt pel carrer,
sense cordes, sense amarres que em subjecten al tauler
no comprenen que els meus passos em guien a un nou estel.
No deixes de pensar el futur es troba a les teues mans,
alça el cap i crida: "No em deixaré esclafar".
Ni violent, ni terrorista, ni pirat, ni inconscient
sols soc jo una formiga que no troba el formiguer,
soc un jove com molts altres fart de tot allò que veu,
un jove que es fa preguntes i utilitza el cervell.
No deixes de pensar el futur es troba a les teues mans,
alça el cap i crida: "No em deixaré esclafar".
Fart de tanta palmadeta en l'espatlla i que poc més,
fart de l'única resposta que rebràs en tot moment,
fart de mirades furtives, rostres que no em diuen res,
i de tota aquella farsa que ens envolta ací mateix.
Autor(es): La Sardina Hidrofòbika
