Mirall capgirat
Si em podeu treure per fi un tros d'ànima
i no fer-me mal sense miraments
no poséssiu cap cara d'espant
al veure'm per dins el cor ben corcat
si em moro a casa què direu
quan els veïns preguntaran
voldran saber-ho tot de cap a peu
som tan ingenus fets de figues de moro
i molles de pa sense amanir
no goséssiu posar gaires entrebancs
al ritme que us dóna aquest mirall capgirat
perdut de sobre en el no-res
no sé com podré reaccionar
tinc por de no complir com fa al cas
són tan absurdes aquest munt de llàgrimes
que us baixaran galtes avall
i l'àvia se'n riu vés per on
no es queixava mai
amb xuca-mufla refilava
no miris més a dintre meu
que ni de prop ni de lluny
en trauràs ni cinc
no perfumis més aquest calaix pudent
amb tantes roses, lliris i pensaments
prou depèn prou
xai de Déu, xai...
estic ben mort, fe, fe...
