Miralls
Mil reflexes de tu i jo
compartirien simetria,
només amb un mirall més
Quin penses que seria el jo mes real?
Em vaig perdre entre els tu
simètrics i encara no he
aconseguit mai trobar
la manera de sortir
d'aquest somni-univers
un reflex-precipici.
Mai, trobaré aquell lloc, mai
allà on em vaig perdre,
i sinó puc sortir mai mes
això no està tan malament.
mai més, tenir-te
mai més, sentir-te
mai més , tocar-te
mai més, cantar-te
Reflexes que il.luminen el teu cosa
Què tornarà a reviure
degustant cada minut
incendiant el camí a l'infinit
intentant no caure a l'oblit.
I si va fer tant mal
la caiguda serà més gran,
malgrat pensis que no
el teu reflex em feia levitar.
Quan trobo una sortida
apareix un tu al revés
i em retorna a l'univers
el teu llit de lluna de vidre.
En el nostre univers infinit
creant cent mil de nosaltres.
Autor(es): Es Reboster