Mira qui ve
Avorrida de tant presumir,
guapetona vacil·lona,
farta estàs de bons partits.
Reclosa al teu castell social,
escoltes passes que vénen:
poden fer-te desitjar.
Eh, qui ve?
Mira, mira, mira qui ve.
Mira, mira, mira qui ve.
Balles a les festes,
no mires a ningú,
de tant en tant rellisques
de les baves de més d'un.
Agobiada, sobre talonts de cristall,
un rostre s'apropa.
Eh, qui ve?
Mira, mira, mira qui ve.
Mira, mira, mira qui ve.
