Mirant-me passar
Corro i m'aixeco al matí molt de pressa del llit
i sé que no somio, em pentino seguit,
i mirant-me al mirall penso en ella
i per això ric que ric.
Baixo l'escala, ensopego però em torno a aixecar
surto al pati, m'enfilo al gran arbre que hi ha
i mirant-me el camí em desespero... (ja no pot trigar).
... i ella passa amb bicicleta per davant del meu jardí,
i no toco de peus a terra quan la veig passar.
Dono una volta en el aire sense gravetat
finalitzo el destí de la nau cap a Mart,
la minúscula Terra
la perdo de vista en l'espai.
Dormo i congelo el meu son fins que al punt d'arribar
la calor del planeta vermell el desfà
i una boira marciana de pols
fa més suau l'aterrar
...mentre baixo l'escaleta penso en el que esdevindrà,
i no toco de peus a terra quan trepitjo Mart.
Passo les hores prenent-li les mides al cel,
dibuixant cada nit i pintant cada estel
rere el rastre d'un nou asteroide
que s'ha d'anunciar.
Compto i rastrejo el moment i l'espai calculat
als meus ulls les llumetes del cel estelat
i a les meves butxaques
un vell planisferi de mà
... assegut a la finestra penso en el que ha de passar,
i no toco de peus a terra quan el veig brillar.
Autor(es): Toni López Garcia
