Mirant per la finestra

La Ratonera

Els carrers buits, desdibuixats,
ombres que prenen als forats
la dimensió que es mereixen
La llum de nit, quan va minvant,
fa convertir-los en gegants
que quan més fosc és quan més creixen
I ja em rellisquen els sorolls
no miro el cel ni palpo el món
ni trobo els gustos que fascinen

Mirant per la finestra veig
com poc a poc se'n va la vida
mirant per la finestra veig,
com la ciutat queda adormida

Els carrers plens de bocs i ocells
em faltaran ulls al clatell
per veure tanta hipocresia
I quan passejo entre la gent
sóc un autòmat somrient
ben carregat de noves piles
Pujant al cim dels grans esperits
sento la lluna entre els dits
i un grapat de tonteries

Mirant per la finestra veig
com a poc se'n va la vida
mirant per la finestra veig,
com la ciutat queda adormida

Camino sol, quin desconsol,
com un infant en un bressol
quan l'embolcallen fantasies
Flors que no es giren al moment
bassals de llàgrimes roents
suors mancades d'alegria

Mirant per la finestra veig
com poc a poc se'n va la vida, d'avorrida