Mis pederastas
Jo recordo un temps
que els adults pels nens
eren gairebé
cosa sagrada.
I com a bon nen
veia molt coerent
ni poder dubtar
d'aquest precepte.
Perquè quan jo era petit
el món estava tot farcit de pederastes
N'hi havia un que era alt i prim
estava calb es diu Joaquin i duia barbes.
Que a mi no em va tocar un pèl,
vaig tenir sort que sé del cert que jo li encantava.
Per això no ens sorprengué quan un dia un pare el va caçar al Parc de les Aigües.
No ens passava ni pel cap dubtar d'aquell adult que als nens sempre ens parlava.
tot i això intuia jo que era l'objecte de desig d'un pederasta.
Un d'aquells estius
vaig anar amb un amic
a passar uns dies allà al seu poble (Vilanova i la Geltrú).
Baixant pel passieg
el meu amiguet
amb l'amo d'un bar es morrejaven.
Jo quedava esmaperdut, nens amb adults i a més a més, amic dels pares.
mai no vaig gosar xerrar, de fet tampoc tenia clar si era jutjable.
Però un cop ja he estat gran, me'ls he trobat i encara avui van amb canalla
i sempre m'he preguntat què ha passat amb aquells nens que ells estimaven.
Jo només us podré dir que pel que fa a mi aquest record no ha deixat rastre
d'un nen d'aspecte querubí sentint-se objecte de desig d'un pederasta.
