Misteriosament feliç
Quan de sobte som divendres
Ja no ens volen les promeses
Ens adornem de febleses
Jo t’espero als meus poemes
I la nit s'avança
La foscor em delata
Com enyoraré la teva tendresa
No sé quin rostre escolliràs
quan em vulguis recordar
perquè quan marxi has de saber
que aquells divendres em vas fer
Misteriosament feliç!
