Mitja vida

Bremen

Tens ganes de compartir mitja vida,
l'altra meitat te la guardes per tu.
Per sentir com els teus peus s'il·luminen,
per intentar dir-ho suau i profund:

—És el moment d'anar passant els dies,
l'hora la marca l'avui, l'endemà,
de veure com el teu món no canvia
i creure que era millor acompanyats.

Passa l'estona i ja res no canvia,
queda la cendra del punt i final.
Deixem d'entendre quan va arribar un dia
tan necessari com dur d'acceptar.

Ja no t'espero ni tu ho necessites.
Ara ja és tard i parlem esgotats.
Només pots veure com passen els dies
i sospitar que els dos ens hem fet grans.

Tens ganes de compartir mitja vida,
L'altra meitat la vas guardar per tu,
per comprovar com el teu món canvia
i entendre que tot plegat era absurd.