Mitocondri
Cau, sobre el mar,
un estel que flota i mor
Mentrestant,
en un lloc inventat
qui estaria
mirant com es perd
l'ultim pas per manterir-me
pensant en un món inventat
que estigui cicatritzat...
Pintant, un malson infrahumà
desconnectat del meu
Cap ona es perd
dins el glaç, on no podras respirar...
Si no mors més enllà
quan la llum se t'hagui apagat
ell vindrà, onejant
dins les venes on no hi corre sang
Quan em despert, ha canviat
És com lluna
mirant cap al sol congelat
en el seu ultim comiat...
Si no mors més enllà
quan la llum se t'hagui apagat
ell vindrà, onejant
dins les venes on no hi corre sang
I si mors més enllà
quan la llum se t'hagui apagat
ell vindrà, acariciant
les venes on no hi corre sang
Nedant...
Autor(es): Roger Pistola
