Molt
Alcí un dia la vista al cèl
per preguntar
quin és el déu que tindràn allà
que els fa patir sempre tant.
I em vaig veure equivocat
per no haver-me preguntat
quins són els deus que tenim ací:
Que sempre volen més, que sempre volen tant.
Que sempre volen Molt.
Molt!
Sempre molt.
Volen molt.
Molt, i tant, i més.
Si dues monedes hi han
les dues monedes, agafaràn
més que siga per fotre,
per no deixar-los ni menjar.
I si en tenen dues,
més ens demanaràn.
I quan més en vuiguen,
de casa ens n'anirem, a casa direm adéu;
De casa ens tiraràn
Molt!
Sempre molt.
Volen molt.
Molt, i tant, i més.
I ara volen la llibertat
per la que moriren els nostres avis,
i també la sang que et rega el cor
i enrogeix els teus suaus llavis.
Més per l'ànima no ploris
perquè els no en tenen, ni la coneixen.
Que sempre volen tant, que sempre volen més.
Que sempre volen Molt.
Molt!
Sempre molt.
Volen molt.
Molt, i tant, i més.
Autor(es): Offkorse
