Moments
I quan pensem, creiem,
Arribem a creure que en aquell precís moment
Tot sembla estable, establert, quiet
Per fi funciona bé, regular, menys malament.
Tot allò que sembla fer-nos tremolar,
Entra, dins d'una pausa contemporitzada,
És evident, per la nostra part ben treballada.
Ja ho sabeu, en aquest món res se'ns pot regalar.
Res!
L'homo viator es torna a repetir és a dir,
Patir sempre fent el teu camí.
Acostumar-se a passar-se la vida arrossegant-se,
És un dret i un deure el tenir que agenollar-se.
Com deien don't believe the pipe!
Quan es posa a treballar és difícil d'aturar, observar!
Sempre mantenint les posicions
La realitat fonamentant les accions!
Fonamentant, sí!!
Ràbia!!
La seva felicita, la nostra desgràcia.
La nostra felicitat, un somriure i les gràcies!
Les sobres de les sobres de les postres,
No són, suficients per alimentar tantes boques.
Qui a consciència sembra la misèria,
És evident, que la ràbia serà la seva sega!!
Ciutats construïdes sobre els cossos de famílies
Que esperaven trobar una nova, bona, vida
Trobant-se entre les durícies de les seves mans,
Una barreja d'alcohol, drogues i infermetats.
Ciutats construïdes sobre els cossos de famílies
Que esperaven trobar una nova, bona, vida
Trobant-se entre les durícies de les seves mans,
Una barreja d'alcohol, drogues i infermetats.
Ciutats!! Infermetats!!
Autor(es): En la recámara
