Mònica
Mai no sabria com dir-te t'"estimo",
ni tampoc el què penso, el què faig o el què sento
quan tu no estàs aquí.
Mònica.
Mai no sabria, dir-te el què m'agrada,
els teus ulls que m'encantin, les teves mans que em parlin
del teu desig per mi.
Mònica,
I m'agrada el teu cos, quan enmig de l'entorn,
ve a buscar un nou recer, per guarir-se del plor.
Mònica,
Mai no sabria, dir-te quan enyoro,
els teus cabells que esperen, a l'igual que tu esperes,
créixer sense por.
Mònica.
I si algun dia em dius fins un altre,
agafaré el teu bagatge, sense pensar-m'ho gaire,
i en faré d'ell tresor.
Mònica.
Autor(es): Francesc Rubiño
