Marc Durandeau

Món natural


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Hi ha persones artificials,
tu no ho ets,
tu ets natural.

Hi ha persones que tenen pors,
però tu no,
tu vences el mal
d'un món irreal.
Ets ideal, m'agrades així,
m'agrades per a mi.

Vull espardenyes per fer el teu camí, Edna.
Encara que em costi, jo et vull seguir
per aquest món. Món natural.

Un aguilot, també un cabirol,
i la guineu enganxada als talons.
Tots es mouen pel teu entorn
com una dansa d'amor
d'un món ideal.
Saben qui ets, s'apropen a tu,
tu no els fas mal.

Vull espardenyes per fer el teu camí, Edna.
Encara que em costi jo et vull seguir, Edna.
Podria cantar-te cançons al capvespre,
viure en un món supernatural. Món natural.

Tens el riu que banya el teu cos,
la neu i el sol et toquen de prop.
Tens l'astúcia del trencalòs,
i la duresa ferma del roc.

Has aixecat sola una llar,
de pedra i fusta, als quatre vents,
molt lluny de la gent.
Lluny de la vida artificial
d'un món irreal.

Vull espardenyes per fer el teu camí, Edna.
Encara que em costi jo et vull seguir, Edna.
Podria cantar-te cançons al capvespre,
viure amb tu en el teu món.
Món natural.
Món natural.