Monsieur Cochon

Laia Rius

Ja als tres màgics de l'orient
vas demanar una disfressa
per aparentar tendresa
i fer cara de bon nen.

Vas créixer sense cançons,
dissenyant un jo postís
i un engranatge precís
de segones intencions.

Sense llum a la consciència,
sols pensant a fer-te ric,
vas esdevenir un bonic
llicenciat en indecència.

Amb el teu títol flamant
i uns bons colzes punxeguts
vas assolir els cims més bruts,
enlairat pels ignorants.

Ara t'esmoles les dents
quan la carn està més tendra,
esnifant després les cendres
dels cors cremats de la gent,

que són molts, i més valents,
però poc organitzats,
i tu, vampir amagat,
segueixes dormint content.

Vius amarat de xampany,
d'amor múltiple a les nits,
pagat amb diners podrits
que acumules amb afany.

Especules sense nom
des de l'ombra tenebrosa.
No deixes rastre ni brossa;
la tens tota dins del cor.

És una pena que no
visquis al segle divuit,
et diguis Monsieur Cochon,
de la rue dels Malparits.

Llavors els més maltractats,
tips de misèria i brutícia,
impartirien justícia
condemnant-te a perdre el cap.

Malauradament, aquí
moriràs lliure i de vell,
si no aixequem un castell
on tancar-te per roí.

Malauradament, aquí
moriràs lliure i de vell,
si no aixequem un castell
on tancar tots els roïns.