Montjuïc
Muntanya que és casa nostra
caminarem de sol a sol
Arbres ben alts, camins de sorra
Que sempre ens porten al mateix lloc
No oblidarem
que tot això
ens ha fet ser
de ferro.
I mirarem cap al port
Les grues mouen les caixes, que són de tots colors
I mirarem cap al palau
criticarem als turistes, mentre ells es miren fonts
I mirarem cap al mar.
El cementiri ens recorda, que encara ens queden estius.
I mirarem des d'allà d'alt.
La ciutat està tranquil·la i serena, i nosaltres estarem nedant
