Mou fitxa
No tanquis els ulls, no et servirà de res, encara que no les vegis les coses no desaparèixen,
podràs apartar el cap i cap a un altre lloc mirar, però espanya es forra cada any amb la venda de material militar.
Però això no importa, això no surt a les notícies, amb la paraula crisis ja en ténen per tots els dies.
Cases buides, famílies que no poden pagar la hipoteca, i els dissabtes és plena la discoteca.
Ric, així com, desganat. Magnífica tragicomèdia construida amb un ritme àgil: societat del benestar.
Però a qui volen enganyar, treballar és dignificar? Consumir i pagar i pagar.
Millet, Gürtel, bitllets de 500euros en bosses d’escombreries, jubilacions millonàries.
Que no, això no pot ser de cap manera. Ha de canviar ja. No pensis més enllà, no esperis un demà…
Presons plenes de pressumtes preses i presidents pressionats per préstecs i pressuposts.
Quin és el cost real del petroli? Quants són els morts a Bengashi i Trípoli?
Fot-li foc! A l’oficina de l’atur. Cada dia que passa veig més txungo el meu futur.
Polítics corruptes en gairebé tots els ajuntaments, però això què collons importa en la majoría dels adolescents?
Centres comercials són les noves catedrals jovenets van a rezar plegats als seus déus materials.
Si és que no m’extranya, no hi ha conciència, no hi ha una merda, que la lluita de classes no és la del pati del cole, joder.
A la tele cases de luxe, mtv, tot genial, però el que es viu a Salt això sí que és realitat social.
Ens volen implantar el desitjat estat policial dient-nos que la inseguretat és el problema principal.
Divideixo els dividents ficticis dividita en dígits, dinàmica diària.
I ells no multipliquen els múltiples beneficis multimillonaris, no, ho fa la secretària.
On estaria aquesta societat si donés més importancia a la lectura que a una falta fora de l’àrea.
Constant la vigilància pels carrers de KNY, s’ha de ser un bon estratega, si no col.lega, plega.
Sprays, mou fitxa, la nit de les caputxes, l’angoixa encén la metxa això no és una mala ratxa.
Cada dia es mastega la tragèdia però estem farts de la comèdia i ara no baixem la guàrdia.
La veu de la discòrdia amb picardia incordia no entenem de covardia no volem misericòrdia.
I el que passa aquí no és diferent al que passa allà, podría ser qualsevol lloc però això és Korneyà i diràs que…
No m’atreveixo o no m’interessa, però alguna cosa t’està cridant.
Els teus ulls estan cremant anhelant el desig més profund.
Els carrers estan deserts, no tenim res a perdre, si no ens espera un futur incert ens espera l’infern,
que cridin els nostres cors i s’escoltin les nostres veus!
Autor(es): El Nota,TeatroMágico Producciones
