Moustaki

Pantaleó

Sempre procurant de no
quedar-vos mai tots sols.

Teníeu por d’aquella llum tan ambiental.

Éreu dos punts d’un Seurat
parlant sense interès del grup

mentre aguantàveu la mirada i un vas buit...

us rendia la vergonya.

I millor així...

Menys planer el camí
amb qui ho sap tot de tu, tot de tu, tot de tu, tot de tu…

Menys planer el camí
amb qui ho sap tot de tu.

Estàs pensant el mateix que jo? Hòsti… però…
Vols dir que… no ho sé… pot ser…
Millor així, millor així…

Desitjàveu veure l’alba
des dels seients inclinats

d’un Nissan Micra.
Com l’haguéssiu entelat!

El Tercer, quan va notar
el trist fora de joc,

va fer-te entendre que era tard
i em saludà.

Hi va haver un sospir tan crític.

I millor així…

Menys planer el camí
amb qui ho sap tot de tu, tot de tu, tot de tu, tot de tu…

Menys planer el camí
amb qui ho sap tot de tu.

Vas marxar de la mà d’un estrany…
Ell no sap de tu qui se t’enduia a França amb…

Moustaki pel camí
amb qui ho sap tot de tu, tot de tu, tot de tu, tot de tu…

Menys planer el camí
amb qui ho sap tot de tu.