Muntanyes regalades
Muntanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'estiu floreixen,
primavera i tardor.
El pare m'ha casada,
m'ha donada a un pastor.
Ell se'n va a la muntanya,
jo em quedo al Rosselló.
Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.
Ell beu de l'aigua clara,
jo bec vi del millor;
ell dorm damunt la palla,
jo en llençols de cotó.
Ell menja pa moreno,
jo en menjo del flecó;
ell cull brotets de menta,
jo floretes d'olor.
Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.
Autor(es): Popular
