Murs
Caminant en la misèria i en les ombres del seu món
veig els murs d'indiferència aixecats al seu entorn
i en la inèrcia indomable vull fugir de les mirades
dels qui clamen l'oportunitat de riure un altre cop
Les voreres són bressol d'aquests orfes sense llar
que s'han fet malbé, culpa del carrer, patint adversitats
El seu company de viatge és el desig inacabable
de viure en llibertat, de viure, sobreviure, sobreviure al pas dels anys
Els seus ulls diuen que mai han tingut res a perdre només records d'un passat trencat
Els seus ulls són el reflex de la gran incoherència dels que mirem a un altre costat
als seus ulls hi veig brotar amb dolor i impotència, les llàgrimes que cerquen, que cerquen, que cerquen, que cerquen llibertat
La gana és el batec constant que empeny a delinquir
Les nits es fan menys llargues si s'entelen els sentits
el fred és suportable, la mort sembla més llunyana
però la roda gira i gira fins que ofega els seus crits
Un cop més miro aquests ulls avui, me'ls trobo cara a cara
i em regiro amb la visió però no faig res per canviar-la
llegint el seu silenci i coneixent el seu desig
de viure en llibertat, de viure, sobreviure, sobreviure al pas dels anys
Autor(es): Albert Carbonell/ Pol Cruells,Albert Carbonell
