Na Cecília
Entrant dins es poble
sent un combregar;
i a ca na Cecília,
jo l'he vist entrar.
- Bona nit senyores,
vulguin dispensar
que és sa meva novia
que ha de combregar.
Entrant dins sa cambra
- Cecília, com va?
- Malament, Riera,
malament me va.
- No ploris Riera,
que no pots plorar;
tenc una germana,
t'hi podràs casar.
- No estic per germanes
ni per cap germà
que és amb tu Cecília,
que m'he de casar.
- Vet aquí Riera
lo que em vares dar,
anell d'or i arracades
i també un collar.
- No estic per arracades
ni per cap collar;
que és amb tu Cecília,
que m'he de casar.
Autor(es): Popular
