N'Alfons el loter
N'Alfons que ven loteria
crida, crida, crida:
—Dècims de vint duros per a passat demà.
Hala! Qui en vol comprar?
Se'n ve fins a sa Ferreria
per sa Plaça d'Espanya
per ses Avingudes
i per l'Olivar. I a lluitar!
Ses dones de sa plaça
Sempre per fer-lo emprenyar
Se'n foten diem que el Mallorca
Diumenge perdrà
Ell s'atura i els diu:
—Pomots, voleu callar?
N'Alfons que ven loteria
crida, crida, crida:
—Dècims de vint duros per a passat demà.
Hala! Qui en vol comprar?
Sa bossa que du ell penjada
més d'una vegada a qualque
família sort li ha donat. Veritat?
Un dia em contava que volia augment de sou
que sa feina l'acabava sempre a posta de sol
que d'ulls de poll i de calls
no tenia consol.
Aquí tothom el coneix
és una institució, és s'homo que ven il·lusio.
—Adéu, Alfons! — un li diu,
s'altre: —que me'n vens un?
I així aquest homo viu.
Autor(es): Toni Morlà
