Narcís
Avui em sento molt cansat,
no puc seguir més així.
Veig que per fi he arribat
l final d'aquest camí;
jo que m'he considerat
com el melic més gran del món
ara em sento desplaçat.
I tot això ve de lluny,
mai m'han endossat un no;
encantat i complagut
de conéixer algú com jo.
Tan ben plantat i refinat,
despertant a la gent àssió
no he vist la felicitat.
I sempre
he regat el meu jardí, però ara veig
que en el meu món no existeixen les flors
només pols.
Quin sentit té
sense esforç aconseguir allò que vols?
Em miro ara i tinc molta por
i dolor.
No suporto la virtut
que diuen que un altre té;
si no em sento per damunt
no tinc cap raó de ser.
Sóc un Narcís perdut pel bosc,
sense reflex, sense consol.
Ja m'ignora qualsevol.
Autor(es): Marc Sendra,Marc Sendra/ Pau Margalef
