Natura morta
L'hivern etern s'acosta,
cinc primaveres i el sol minva.
Gebrada matinal,
fulles i plors caient dels arbres.
L'abric que l'aixopluga
no és més que pèl color de cendra.
Mira les seves urpes,
quan ha perdut ell tanta força?
I tot el que hauràs recorregut!
Records que ara et pots endur.
La cova ja no està tan lluny.
Per què el plaer és efímer
i en canvi no ho és la vesprada?
S'atansa a la cinglera,
què es deu sentir si un es llança?
I tot el que hauràs recorregut!
Records que ara et pots endur.
La cova ja no està tan lluny.
I pensa en tot el que hauràs viscut!
