N'hem vist de grosses
N'hem vist de grosses, i el que ens resta per veure
se les promet déu ni do tant m'hi fa!
N'hem vist de grosses però és ben simptomàtic
com els paisatges se'ns apaguen mutants,
se'ns bescanvien terres fèrtils per fàbriques,
davalla boira per les sèquies de l'erm,
mentre als secans ho volen fer tot horta!
La raça humana? Tres quartes del mateix!
Les dones: mal – les persones pitjor –
i anem anant que el món són quatre dies
i cal produir – treball cronometrat...
Hem vist l'estil que es gasten els esclaus
tot presumint de cadenes d'argent
– i l'or ja ve! Només cal consumir
i ja pondrem els ous daurats després...
Ja ens han mutat el cos en cosa – i bé:
l'evolució és imparable, ei...!
Ja no hi ha guerres, només són uns conflictes
o crisis d'eixes que informen per la tele.
És natural, són "les coses que passen"
com és normal, i tot es negocia
civilitzadament, forces de pau
vetlen tothora les armes salvadores
del nostre exèrcit bo, tot militaritzat,
mentre els civils, – els líders, volem dir –
signen tractats i es sacsen mans i mànegues.
Ara el que es du són plannings, assessors, gabinets,
– i a voltes ganivets, o punyalets, a voltes –
i tècnics, consellers àulics, i comissaris,
secretariats i juntes, i promotors-motors...
i molts factors (de facto) que no puc abastar
si no els visc (ai, l'envisc), i no vull caure encara
en el parany parat... Jo tot això ho desvisc
(ho intente, ho procure) a força d'ignorar-ho
– encara que tot fa.... el rosec, per dins meu.
Autor(es): David Mira,Jesús Barranco
