Nina dorm

Roger Mas

Costa avall per senders de molsa,
les branques brunzint les galtes,
tibada la pell rosada i freda.

Els peus s’enfonsen en la catifa obaga
fins a trobar el pla en pendent,
estamordeix la llum la rasa del vespre.

Dorm, dorm, nina, dorm.

S’hi coneixen els dits de l’auró roig,
estesos, morts, sobre l’aigua invisible,
els bolets s’alcen com espelmes celestes.

Sobre una gran roca un jaç de líquens trompetes
acull fulles de pi, roure i boix
i ton cos despert com en un somni.

Dorm, dorm, nina, dorm.

Nua, nua…
L’iris obert pentina els núvols,
el cos despert dorm dels homes.

Dorm, dorm, nina, dorm.
Demà no és demà sense somnis.
Ets la nina de tots els meus somnis.